La setmana passada a classe de Seminari, cadascú de nosaltres havia d’exposar els records de la primària. Era increïble escoltar els records dels demès, tots tenim records molt diferents, alguns se’n recordaven perfectament del que feien a l’escola, en canvi, en el meu cas pràcticament tots els records són dolents.
Alguns records que vam exposar van ser els següents:
-Hi ha algun cas en què l’alumne recorda la bona relació que tenia amb el seu professor. El mestre sempre havia estat molt proper als infants, i com anècdota, les notes a final de curs sempre afavorien a tothom.
- D’una banda, una noia ens va explicar que a la seva classe sempre tenien una mascota (ocell, conill…) en què, cada cap de setmana, un alumne havia d’emportar-se el animal i cuidar-lo. Considero que és un mètode molt bo per desenvolupar i crear una responsabilitat en l’alumne. D’altra banda, també ens va explicar que com anava a una escola religiosa, amb 9 anys, havia d’assistir a missa un cop per setmana, fet que no considero convenient, pel fet de que l’infant, en aquest cas, no és qui té el dret de decisió.
-Altres recorden l’hora d’esbarjo, com els millor moments en l’escola. No obstant, no tots disposaven d’un gran pati, ni d’un entorn adient. La majoria recorda poc espai on poder jugar a l’hora d’esbarjo, i la veritat és que considero que els patis haurien de ser més grans, on no només hi hagi un camp de futbol sinó on també hi hagin gronxadors,etc.
Pel que fa al meu cas, recordo moments bastant durs que vaig passar durant l’infància. Jo sempre he anat a col•legis privats, pensant que serien molt millors que els públics. Però realment desprès d’haver escoltat a diverses opinions dels meus companys, m’he adonat de que la relació mestre-alumne no depèn de l’escola sinó en l’actitud i el mètode d’educació que imparteix el mestre. Jo recordo que les professores que teníem eren molt estrictes. La gent que parlava a classe li posaven un paper moll a la boca. Recordo també, com vaig explicar a classe, que amí em van treure durant tot el dia les sabates pel fet d’haver-me-les tret durant la classe.
Finalment, com hem vist, hi ha molts records i tots molt diferents a la resta. L’educabilitat va evolucionant al llarg dels anys, però l’actual què és millor o pitjor que la d’avanç?, Quin seria el millor mètode per educar adequadament?, considero que cada professor tindrà una opinió diferent, però jo espero poder ser una bona mestra en un futur, per poder educar als meus alumnes el millor possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada