dilluns, 28 de desembre del 2009

Intervenció de síntesi: tancament del blog!

En acabar, el dia 22 de Desembre, el període de classes, ha arribat el moment per fer el tancament del blog amb una síntesi. Per finalitzar el blog, faré una valoració de la meva pròpia experiència en relació amb la creació i el manteniment del meu bloc de treball, pel que fa a l’assignatura de GTIC.


La creació del blog m’ha sigut útil per afegir, cada setmana, alguns dels aprenentatges fets a l’assignatura de Gestió de la informació i de les TIC. En l’assignatura de GTIC he anat penjant exercicis que fèiem a classe, resums dels temaris, i les meves pròpies reflexions respecte cada treball.

El fet de tenir un blog, m’ha ajudat per fer un repàs setmanal de tot el que apreníem al llarg de la setmana a classe de GTIC. El manteniment continuat del blog ha suposat un gran esforç, perquè, de fet, no era l’única assignatura de la qual havíem de fer el seguiment. Però, tot i així considero que ha estat una tasca molt innovadora, divertida i, sobretot, educativa.

Al llarg del curs, com ja he dit, he anat publicant moltes entrades, però de totes elles, he escollit dues de les quals considero que m’han sortit millor.

La primera que he triat és la gravació d’àudio, perquè tot i que va ser una tasca que em va suposar grans dificultats, considero que està ben elaborada.

La segona, i última, és la de l’anàlisi d’un anunci publicitari. L’anunci que vaig escollir en un primer moment va ser el de “Mostruos-brother”, però més endavant vaig optar per fer-ho d’un altre que vaig trobar més endavant, que es diu: “Renault, coche ecológico”.

A continuació us adjunto els links per tal d’accedir als dos treballs:

- Treball de la gravació d’àudio: http://laia-anna.blogspot.com/2009/10/audio-gtic.html

- Treball de l’anàlisi d’un anunci publicitari: http://laia-anna.blogspot.com/2009/12/analisi-dun-anunci-publicitari-renault.html

dimecres, 23 de desembre del 2009

Exemple de Digitalització






Les diferències que hi ha entre un diari en paper i la versió digital d'aquest mateix diari, són:

Un text del diari no és digitalitzat i, per tant, no disposa d’un arxiu amb seqüències numèriques que permetin modificar cap informació, ni text, ni imatge. D’altra banda, el diari digital, com els que podem llegir mitjançant una web d’internet, ens permet modificar qualsevol text o imatge gràcies al codi binari de l’arxiu. D’aquesta manera, els diaris digitalitzats podran ser manipulats fàcilment, mentre que els diaris d’impremta seguiran intactes.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Lectures: El fet comunicatiu

“Aprendre a créixer” E.Bosch.


La lectura té molta importància pels nens, els més petits quan aprenen a llegir se senten com si haguessin crescut. Per els nens aprendre a llegir és fer-se gran igual que els adults.

En el moment en què els nens aprenen a llegir, tenen la sensació de llibertat, de poder expressar-se per ells mateixos, i canviar les senyals, dibuixos i símbols per sorolls i paraules amb sentit.

Per altra banda, aquest capítol també ens fa entendre que la presencia de la mestra és essencial per al alumnes, sense l’ajuda i companyia de la mestra, no hi hauria aprenentatge.

Finalment, dóna una gran importància a la lectura en veu alta, perquè és una manera en fer que els nens puguin sentir, “experimentar” i entendre millor el que llegeixen.


“El regal de la comunicació”

Aquest capítol tracta el model de societat actual el qual ens ha dut a desenvolupar el món de la tecnologia. Un món que està en constant creixement i que gràcies a la tecnologia s’ha resolt la memòria i s’ha pogut enviar la informació arreu del món.

Per concloure, avui dia, és més fàcil arribar a la informació d’arreu del món sense limitacions. Per això, tanta informació pot confondre.

“Escoltar i sentir”

Aquest capítol tracta la importància de saber escoltar i sentir. Escoltar parteix d’una intuïció i de la necessitat del saber que ens diuen, de fet, aquesta intuïció pot ser errònia ja que pots escoltar coses que no esperas. En canvi, sentir és totalment voluntari.

L’èsser humà és capaç d’escoltar però també és capaç de fer que escolta quan en realitat no ho fa. Aquesta capacitat no s’aprenen a l’escola, ja que a l’escola t’ensenyen a parlar i a llegir, entre altres coses.

En definitiva, és molt important aprendre a escoltar per a poder compartir i reflexionar opinions amb altres persones.

“Fer silenci” Torralba, F (2006). L’art de saber escoltar
Barcelona: Editorial Pagès.
En l’escolta, hem de fer silenci per poder escoltar què ens diuen els altres. Però aquest silenci cal que sigui:
• Físic, és a dir, cal que nosaltres no parlem per escoltar.

• Interior, s’ha de posar la ment en blanc per rebre el que ens volen transmetre.


“Gramàtiques del silenci”
Serrano, S. (2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara Llibres

D’una banda, la comunicació no verbal agrupa totes les nostres sensacions, de percepció, processament i interpretació, això la fa molt complexa, ja que interactuen molts factors.

D’altra banda, de vegades utilitzem el llenguatge no verbal sense ser conscients de què ens estem comunicant. Més de la meitat del llenguatge comunicatiu, és no verbal, com per exemple: els gestos, les expressions facials...

Finalment, cada cultura té la seva manera de comunicació no verbal, però en aquesta situació comunicativa sempre hi ha d’haver un mínim de dues persones.


“Un tramvia anomenat text”
Pagès, V (1998). Barcelona: Ed. Ampuries

L’escriptura perdura en l’espai i en el temps i és a més una de les característiques que ens diferencien de la resta d’animals.

Els humans estem constantment comunicant-nos, ja sigui per internet, per telèfon o amb altres persones.


“Una imatge que val més que mil paraules”
Tuson, J. (2001). Barcelona: Ed. Empúries

Una imatge ens transmet més informació que no pas una gran descripció ni moltes paraules. Hi ha moltes expressions que són difícils d’explicar i més fàcils de dibuixar. En definitiva, moltes persones s’expressen millor mitjançant dibuixos que no pas redactant.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Projecte WebQuest

Són activitats orientades cap a la investigació en les quals part o tota la informació amb què l’alumnat interactua prové de recursos d’Internet.


La webquest és una proposta didàctica basada en la recerca d'informació a Internet i en l'elaboració, mitjançant la interacció entre els alumnes, d'algun producte que impliqui activitats cognitives d'ordre superior (anàlisi, síntesi, valoració, etc.).


Els objectius de la webquest consisteix en combinar el treball de classe amb activitats via internet. Es tracta d'una activitat de recerca guiada en la xarxa i s'ha de fer sota la supervisió d'un docent, que guiï a l'alumne.

Tant el Projecte telemàtic com el Projecte WebQuest són activitats molts útils que podrem utilitzar en un futur en la nostra tasca de mestres.

Algunes webs de WebQuest són:

- http://www.xtec.es/recursos/webquests/

- http://webquestcat.cat/

Projecte telemàtics

Els projectes telemàtics són una manera innovadora de treballar a l'aula en què els rols de l’alumnat i del professorat són diferents dels que habitualment es desenvolupen a l’escola.  Seure en una cadira i esperar a veure què diu el mestre o la mestra, copiar del llibre o la pissarra i deixar la ment en blanc, són actituds i situacions que no són vàlides en la dinàmica del procés d’aprenentatge que aquí es planteja.

Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme, via internet, unes determinades activitats junt amb altres escoles. Amb això es pretén fomentar el treball cooperatiu per tal de: millorar el treball en grup, compartir responsabilitats, aprendre dels altres, acceptar altres opinions i cultures diferents.
 
Els projectes telemàtics segueixen la següent estructura:
- Facilitador d'informació que resol dubtes.
- Solen tenir documentació per els mestres sobre la metodologia.
- Una programació que ajuda a programar l'activitat.
 
De projectes telemàtics n'hi ha de diversos tipus:
- Patinet: http://www.patinet.org/ són ideals per a la gent que inicia, ja que requereixen poca feina de classe.

diumenge, 13 de desembre del 2009

Últims debats i últimes recitacions

El dijous passat van haver els últims debats i les últimes recitacions. Cada setmana tan les recitacions com els debats anaven millorant, però considero que les millors de totes han sigut les d'aquest dijous.

D'una banda, en els debats han tractat temes molt interessants i d'actualitat, com per exemple: "Religió a les aules, si o no?" i ""L'ús de les noves tecnologies, si o no?".

D'altra banda, les recitacions també han estat molt bé, probablement com eren les últimes que quedaven, han tingut més temps per preparar-se millor les recitacions.

Per concloure, cal esmentar, el gran treball que tots hem realitzat. S'ha notat que tothom a treballat de valent per preparar-se tant les exposicions com els debats, i aquest esforç finalment a donat el seu fruit.

El llenguatge i les llengües

El llenguatge i les llengües


El llenguatge és un medi o instrument de comunicació i és el més extens de tots els que posseïm. Però també és el factor bàsic que ens constitueix com essers humans perquè fa possible el discurs abstracte. Això és així perquè amb el llenguatge ordenem les experiències. I perquè el llenguatge juga el principal paper en la constitució del pensament i és, amés, el suport de la memòria.

A més a més, el llenguatge ens permet l’expressió lliure i interior i és la causa del diàleg que mantenim amb nosaltres mateixos.

A continuació esmentaré alguns punts que defineixen el llenguatge i les llengües:

• Les senyals es troben dins d’un procés de comunicació que adquireixen sentit quan es troba entre l’emissor i el receptor.

• El llenguatge està constituït per senyals i combinacions de senyals organitzades que amés a més les emissions lingüístiques s’orienten cap a la comunicació.

• Tot ésser humà es comunica per una o altre llengua.

• Mitjançant qualsevol llengua, organitzem el nostre entorn i el món en el que vivim.

• La comunicació és possible gràcies a l’organització i reducció que fem mitjançant el llenguatge.

• Definició de llenguatge: amb ell reduïm i ordenem les percepcions de l’entorn.

El llenguatge i el pensament.

• Una altra característica que defineix el llenguatge: és un element bàsic en la constitució del pensament i, particularment, permet el discurs abstracte a diferents nivells.

El llenguatge i la memòria.

--> Una altra definició del llenguatge: és indispensable com a suport de la memòria, tant individual com col•lectiva.

El llenguatge i l’auto expressió.

• La llengua és necessària i indispensable del discurs oral: no desenvolupem els nostres pensaments al marge de la llengua. Pensem en seqüències de paraules que es van representant en la nostre ment.

--> Definició del llenguatge: El llenguatge és més que comunicació: ens permet l’auto expressió; és a dir, el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió respecte la nostra pròpia experiència.