Lectures: El fet comunicatiu

“Aprendre a créixer” E.Bosch.


La lectura té molta importància pels nens, els més petits quan aprenen a llegir se senten com si haguessin crescut. Per els nens aprendre a llegir és fer-se gran igual que els adults.

En el moment en què els nens aprenen a llegir, tenen la sensació de llibertat, de poder expressar-se per ells mateixos, i canviar les senyals, dibuixos i símbols per sorolls i paraules amb sentit.

Per altra banda, aquest capítol també ens fa entendre que la presencia de la mestra és essencial per al alumnes, sense l’ajuda i companyia de la mestra, no hi hauria aprenentatge.

Finalment, dóna una gran importància a la lectura en veu alta, perquè és una manera en fer que els nens puguin sentir, “experimentar” i entendre millor el que llegeixen.


“El regal de la comunicació”

Aquest capítol tracta el model de societat actual el qual ens ha dut a desenvolupar el món de la tecnologia. Un món que està en constant creixement i que gràcies a la tecnologia s’ha resolt la memòria i s’ha pogut enviar la informació arreu del món.

Per concloure, avui dia, és més fàcil arribar a la informació d’arreu del món sense limitacions. Per això, tanta informació pot confondre.

“Escoltar i sentir”

Aquest capítol tracta la importància de saber escoltar i sentir. Escoltar parteix d’una intuïció i de la necessitat del saber que ens diuen, de fet, aquesta intuïció pot ser errònia ja que pots escoltar coses que no esperas. En canvi, sentir és totalment voluntari.

L’èsser humà és capaç d’escoltar però també és capaç de fer que escolta quan en realitat no ho fa. Aquesta capacitat no s’aprenen a l’escola, ja que a l’escola t’ensenyen a parlar i a llegir, entre altres coses.

En definitiva, és molt important aprendre a escoltar per a poder compartir i reflexionar opinions amb altres persones.

“Fer silenci” Torralba, F (2006). L’art de saber escoltar
Barcelona: Editorial Pagès.
En l’escolta, hem de fer silenci per poder escoltar què ens diuen els altres. Però aquest silenci cal que sigui:
• Físic, és a dir, cal que nosaltres no parlem per escoltar.

• Interior, s’ha de posar la ment en blanc per rebre el que ens volen transmetre.


“Gramàtiques del silenci”
Serrano, S. (2009). La festa dels sentits. Barcelona: Ara Llibres

D’una banda, la comunicació no verbal agrupa totes les nostres sensacions, de percepció, processament i interpretació, això la fa molt complexa, ja que interactuen molts factors.

D’altra banda, de vegades utilitzem el llenguatge no verbal sense ser conscients de què ens estem comunicant. Més de la meitat del llenguatge comunicatiu, és no verbal, com per exemple: els gestos, les expressions facials...

Finalment, cada cultura té la seva manera de comunicació no verbal, però en aquesta situació comunicativa sempre hi ha d’haver un mínim de dues persones.


“Un tramvia anomenat text”
Pagès, V (1998). Barcelona: Ed. Ampuries

L’escriptura perdura en l’espai i en el temps i és a més una de les característiques que ens diferencien de la resta d’animals.

Els humans estem constantment comunicant-nos, ja sigui per internet, per telèfon o amb altres persones.


“Una imatge que val més que mil paraules”
Tuson, J. (2001). Barcelona: Ed. Empúries

Una imatge ens transmet més informació que no pas una gran descripció ni moltes paraules. Hi ha moltes expressions que són difícils d’explicar i més fàcils de dibuixar. En definitiva, moltes persones s’expressen millor mitjançant dibuixos que no pas redactant.